Cosir a la tela, va poder se el primer pas cap a la formació d'ornaments en els vestists, aplicant pesses de diferent naturalesa ( tèxtils de distints colors, matèries rígides com plaques de pissarra, làmines de pedra, ossos, copinyes, metalls, etc.). El segon potser fora, al voler incorporar certe policromia al teixir en la tela, limitada a decoracions en forma de bandes, faixes o quadrícules, -segons la direcció del teixit, en trames, etc-. Perà definitivament serà l'againy per canviar i aconseguir quecom més lliure, en moviment, variat i ampli, qui va suggerir l'idea de traçar elements decoratius, passant fils a través de la tela de fons, per per mitjà d'una agulla.

S'ha confós en moltes ocasions al llarg de l'història amb tapissos o estores, el brodat o "labrado", constitueix una de les arts suntuàries més antigues, que ornamnta superfícies flexibles amb fils o petits elements del món mineral, amb variats procediments, tant per a tela, com per a cuio o meterials diversos.

La labor de l'agulla determina en el punt (Conjunt de puntades que es marca amb el fil en combinacions i direccions diverses), és infima, com infinits sósn els seus moviments per aconseguir efeces ( des de filar a nus complicadíssims), encare què entre els més bàsics s'hi troben, el repunt, el fons teixit, el punt picat, la cadeneta i el matitzat.

A partir de la segona meitat del segle XIX (1830-1840), es va començar a brodars amb màquina, i encara que el brodat realitzat a ma mai s'ha abandonat, va quedar reduït a un interès més bé artístic o d'alta costura. Cal destacar les aportacions que han fet a diferents regions europees (Eescandinàvia, Rumania, Italia, etc) i d'altres espanyoles com Toledo, Càceres, Granada, Mallorca) amb les diferets tècniques de brodat artesà de les quals s'ha enrriquit aquest món.

Els processos robotitzars i informàtics aplicats a les màquines de brodat, són, de cada dia més, la prova evident de que el brodat no pert el "fil" de la realitat industrial. L'innovació i la recerca han portat a desenvolupar màquines de cada dia més complexes i aotònomes que proporcionen la garantia de què el producte final, el brodat, tengui, de cada dia més, la qualitat i la millora en el disseny el futur segur.

Tot i això, no cal oblidar que el brodat industrial es va crear per a garantir el servei dins processos industrials i, d'alguna manera, a vingut a complementar el brodat artesà, però mai per substituir-lo.